1.3. Estructura

Els programes segueixen una estructura determinada segons el llenguatge en que treballem, en el cas d’Scratch, podem dir que tots els programes tindran un bloc arrodonit de la secció Control com a primera instrucció, són els únics que no poden tenir un altre bloc per sobre d’ells, (caurien!!, doncs no tenen cap encaix).

A partir d’aquests, podem afegir qualsevol bloc dels disponibles, tot i que serà responsabilitat nostre col·locar-los en l’ordre correcte per a que facin el que esperem.

Com es pot veure a l’exemple, el programa s’inicia quan algú prem la bandereta verda, llavors es calcula la suma entre dos nombres constants, el 2 i el 3, no d’altres i sempre aquests -quina utilitat pot tenir un programa que sempre fa la suma dels mateixos 2 nombres?- haurem d’esperar una mica per veure els conceptes de constants i variables i es guarda el resultat en un bloc de la secció Variables que hem anomenat “resultat” per seguidament informar per un espai de temps de 2 segons amb un missatge que la suma és ¿?¿?¿?¿ és clar 5.

Aquesta estructura és la que seguirem en tots els nostres programes, això si, segurament seran més complicats i llargs, i tot i que dins d’un mateix programa les instruccions s’aniran avaluant una darrera d’altre, veurem més endavant com trencar aquesta seqüencialitat per a la nostra conveniència.

1.2. Programa

El terme programa s’ha utilitzat al llarg dels temps com a descripció del producte final escrit per a dur a terme una tasca en concret, com per exemple un editor de texts, però en sí, aquest programa esta replet de petits programes que conjuntament s’encarreguen de solucionar el problema plantejat. Avui en dia aquest recull de programes els definim com a projecte.
A Scratch hem fet servir programa com a traducció del terme anglès script (guió). Així doncs programa és un plegat d’instruccions, en el nostre cas blocs, que es realitzen seqüencialment per a obtenir un resultat desitjat. Un projecte d’Scratch esta format per programes que poden o no existir en cadascun dels objectes/actors/sprites o escenaris i que actuen sobre qualsevol d’ells mateixos per produir el resultat desitjat.
En el següent exemple es poden veure dos programes dins el mateix espai de programes d’un objecte/actor/sprite i que es realitzaren indefinidament i en paral·lel per produir l’efecte de moviment en rodo i canvi de color de l’objecte/actor/sprite on estan definits.

Cal tenir molt en compte que no podem assegurar en quin ordre es realitzaran les instruccions dels 2 programes, es a dir, si primer es mourà 25 passos o si primer es fixarà el color. Per tant al crear els nostres programes no podem fer-ho pensant que les instruccions es realitzaran en un ordre concret entre diferents programes.
No hem de confondre-ho amb l’ordre en que es realitzaran les instruccions dins un mateix programa que llavors si que és de forma seqüencial, es a dir, primer es mou 25 passos i seguidament es gira 15 graus.

1.1. Instrucció

Una instrucció es una ordre que processarà l’ordinador per tal de realitzar una acció. En Scratch, les instruccions són els blocs de colors que podem escollir del magatzem i que estan ordenats per categories.

La següent instrucció esta composada de 2 blocs, de color verd tenim l’encarregat de realitzar la suma entre dos valors ja siguin constants, com és el cas, o variables. I en blau, el bloc que fa que es produeixi un moviment, en aquest cas de 5 passos.

Com es pot veure a l’exemple, una instrucció pot estar composada de varis blocs. Els blocs que tenen forma de peça encaixable no poden formar part de cap altre bloc, en canvi els blocs arrodonits com els de la categoria d’Operadors i d’altres que es troben repartits per les diverses categories, necessàriament van dins els espais en blanc de qualsevol altre bloc i així és com els trobarem , aquests blocs sempre tornen un valor que varia segons l’entorn, és el que s’anomena variable, que explicaré més endavant.
Per ultim, els que tenen forma d’hexàgon nomes es poden col·locar dins els blocs que tenen un receptacle d’aquesta forma .

Han estat 13 nenes i nens d’entre 7 i 11 anys que han fet les seves primeres passes en el món de la programació, per poder mostrar la feina feta a mares i pares, hem penjat a la web del MIT els projectes finals en els que han treballat durant aquests dies, l’adreça és: http://scratch.mit.edu/users/escola-el-dofi
L’amic RoboBox 2P2 va visitar l’escola i ens va ajudar a comprendre què és un programa i com l’interpreten els ordinadors i d’altres enginys.

Mica en mica anem introduint l’Scratch a les escoles.

El vídeo conté una entrevista amb el Mitchel Resnick i l’Andrés Monroy, així com un recorregut per les instal·lacions del MIT.

Aquí us deixo el link del vídeo trobat pel Pau i també un link a l’article del bloc de TECNÓPOLIS.

Investigant una mica he trobat aquest vídeo, que he traduït al Català, del Mitchell Resnich i la Karen Brennan, membres de l’equip del Media Lab on ens felicitaven pel dia de l’Scratch i on donen a conèixer aquests nous plans per l’Scratch i per un nou lloc web que s’anomenarà ScratchEd, dirigit als educadors.

Sembla que la nova versió vindrà carregada de novetats i la podrem fer servir en els Netbooks de pantalla petita.

Notícies 3/24 – Scratch als mitjans de comunicació d’Scratch Català a Vimeo.

Telediario TVE1 – Scratch als mitjans de comunicació d’Scratch Català a Vimeo.

Segurament la llavor plantada anys enrere per persones com el Ramón Cemeli, el Jordi Achon i tants d’altres, esta donant bons fruits.

Mestres entusiasmats amb el que fan com el Marco A. Rodriguez que ens va mostrar el que és la Computació Física, que nomes escoltar-lo ja donaven ganes de posar-se a programar un robot amb qualsevol peça que puguem trobar per casa.

Com la Carlota Bujons i el Fran Sabaté amb el seu Taller de Videojocs, fent que els més petits facin de mestres dels companys de la ESO mostrant-los l’ús de l’Scratch. Em van recordar passatges del vídeo “Pay Attention”, que vaig traduir al Català als inicis d’aquesta feina de divulgació que és ScratchCatalà, on en comptes de veure els vídeo jocs com un problema o pèrdua de temps, ho han fet servir com un eina per educar.

Com el Josep Mª Fargas presentant-nos el Taller de Robòtica Lego Bogatell-Icària, que amb l’ús del Lego i del Lego Mindstorms ens va mostrar, entre d’altres, com havien creat l’edifici de l’escola amb peces Lego reproduint planta per planta i explicant-nos la seva experiència amb aquest enginy de construcció i de petits robots.

Com el Jordi Orts que ens va instruir en què és un robot didàctic.

O com el Toni Moreno que degut a la seva fantàstica tasca amb els robots, fins i tot han creat un concurs de robots, el RobOlot que ja va per la seva 8ena. Edició i on participen instituts de tota Catalunya i fins i tot universitats.

El Jordi Achon, responsable de l’àrea de recursos educatius digitals del Servei TAC, ens va presentar l’espai Imagina dins la web de l’EDU365 on es poden trobar recursos per programar i per treballar amb robots.

El Jordi Delgado, Professor de la FIB i cap del projecte EduTech del Citilab va ser l’encarregat de parlar-nos de la importància d’ensenyar a programar als nens. Per què programar? Per tenir més informàtics?, no, per ajudar als nens a pensar d’una forma diferent i millor. Fer-los actius en el seu aprenentatge i no passius.

Aquí teniu algunes de les fotografies de l’esdeveniment.

Espero poder penjar ben aviat la sessió emesa per streaming pel Citilab.