Així és, què és sinó una recepta de cuina o un manual de muntatge o les indicacions per arribar a un lloc determinat? Doncs programes que algú a creat per a que d’altres els segueixin i puguin dur-los a terme. Per tant, qui no ha programat mai?

El problema esdevé quan quelcom tan interioritzat en el nostre dia a dia ho volem transformar en el món dels ordinadors, aquí de sobte ens envaeix una paràlisi que arriba a anular la racionalitat amb la que realitzem les accions quotidianes i que es mostra com un mur infranquejable alhora d’escriure un programa.

Programar no és res més que explicar el què cal fer, metòdicament i preveient totes les situacions possibles, a un ordinador.

I segurament aquí esta la dificultat, doncs la previsió dels problemes no sempre es quelcom que fem en la nostra experiència diària, degut a la nostra capacitat per “reprogramar-nos”, afrontem els problemes quan es van produint sense haver-los previst.

No hi ha una única solució a un problema, però si que algunes seran millors que d’altres i algunes poden arribar a la paràlisi si no hem previst una resposta a una situació imprevista.
Anem a veure tot això amb un exemple simple.
Anem passejant per l’Arc del Triomf a Barcelona i ens trobem a un turista que ens demana per anar a la Casa Milà o La Pedrera que es troba al Passeig de Gràcia cantonada Provença.

De rutes per arribar-hi podem escollir moltes, segurament tothom intentarà indicar-li la més curta, d’altres li aconsellaran la més paisatgística, d’altres la més ràpida i d’altres la més còmoda fent servir algun transport públic. Si el turista arriba a destí qualsevol d’elles serà correcte, tot i que el turista les pot arribar a valorar com a millor o pitjor segons la necessitat d’arribar al destí.

En una situació real, el turista en qüestió tot i no conèixer la ciutat, pot arribar a prendre algunes decisions al llarg del camí segons es vagi trobant amb obstacles o problemes, com un carrer tallat o algun impediment en el seu recorregut. El turista es reprogramable!!

Peró hem de recordar que per programar un ordinador cal preveure el màxim de situacions i saber donar-li resposta per tal de que no s’aturi i/o faci quelcom no desitjat.

Hi ha moltes formes de representar una solució a un problema, segurament li podríem començar a dir algorisme.
Una de les que em semblen prou gràfiques són el ordinogrames / organigrames / diagrames de flux, doncs són fàcils de fer i prou explicatius, tot i que hi ha d’altres tècniques.

En el següent apunt podrem trobar la resolució del problema…