Programa 2010, les conclusions

Aquest any s’ha doblat la participació de mestres que s’han deixat veure pel Citilab per assistir a aquesta jornada sobre l’ensenyament de la programació a primària i ESO.
Com el darrer any, veure tants docents entusiastes en fer quelcom diferent per ensenyar als nostres fills les matèries d’una forma més amena, divertida i que segurament arriba molt més als petits, no te preu. Cal destacar la intervenció de l’Antoni Aubanell del CREAMAT que ens va deixar amb la boca oberta amb la seva presentació magistral i engrescadora, a mi particularment em va fer entrar ganes de posar-me un altre cop a estudiar matemàtiques, “on eres quan jo intentava entendre les integrals o d’altres conceptes que em van costar tant?” li vaig preguntar al descans. Si no vau assistir, us vau perdre una pujada d’adrenalina contagiosa per aquest magnific mestre de matemàtiques i director del CREAMAT Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques. Una de les coses que em va agradar és una frase que li va dir una vegada un vell professor de matemàtiques a la seva pregunta de “Perquè ensenyem matemàtiques?” i que li va contestar “Per lluitar contra la superstició” realment quan ets jove no veus les implicacions de les matemàtiques en tot el que ens envolta, i m’atreveixo a afirmar que ara també de la programació.
Li va seguir el Joan Güell del Citilab que va mostrar el que fan en aquest meravellós centre de distribució de coneixement i seguidament el Frank Sabate va tornar a deixar-nos garratibats als nostres seients amb la magnífica presentació del que esta duent a terme amb els alumnes de 4rt de primària a l’Escola Projecte. Fantàstic Frank!!

Les intervencions van acabar amb el Jordi Achon del Servei TAC del Dept. d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que ens va parlar del proces d’aprenentatge, dels beneficis dels errors i d’una experiència realitzada amb Scratch a uns alumnes.
Per acabar calia respondre a la pregunta del dia “Hem d’ensenyar a programar als alumnes?”, aquesta feina ens va tocar a l’Antoni Aubanell director del CREAMAT, al Ramon Cemeli president de l’ACTE Associació Catalana per a la Telemàtica Educativa i precursor del Logo, al Jordi Vivancos cap del Servei TAC del Dept. d’Educació de la Generalitat de Catalunya, al Jordi Delgado membre del Citilab i professor de la FIB Facultat d’Informàtica de Barcelona de la UPC i a mi mateix. Que dir davant de tanta gent important i en un entorn que no es el meu? Tot i fer de professor de noves tecnologies des de fa més de 20 anys, la meva experiència amb nens es reduïda, tot i haver impartit 4 tallers sobre Scratch a diferents escoles que m’ho han demanat, els problemes curriculars i les pressions per haver de complir-les no es troben dins les meves fites.
Doncs bé en un ambient propici, la resposta semblava clara, ensenyar programació ajuda a tenir un pensament abstracte i a avaluar els problemes per un mateix cercant les solucions més adients. Ensenyar a programar no ha de ser com ensenyar a fer servir un paquet ofimàtic, es tracta d’aprendre a aprendre, no s’ha d’incorporar a través del currículum sinó de la il·lusió. Com a mestres no ha de fer por que un alumne sàpigues més que nosaltres, sinó que l’hem de felicitar, alentar i valorar, això ens farà més forts dins un aula. El que si va quedar clar és que no volem un món ple de programadors, sinó que volem la teoria de la programació com a eina per obrir les ments dels alumnes i que ens servirà en tots els àmbits de l’ensenyament. Una cosa dolenta d’ensenyar programació és que enganxa i que en el cas de l’Scratch haurem d’adoptar un gatet

Tot seguit podeu veure el que es va dir a Twitter durant la sessió…