Així doncs anem a començar amb la resolució del problema, primer de forma verbalitzada i després fent servir un diagrama de flux per mostrar el nostre algorisme de resolució que serà fàcilment traduïble a blocs d’instruccions d’Scratch.

1. Cal saber si va a peu, cotxe privat o vol fer servir els transports públics.
2. Si va caminant:
   1. li indicarem que camini direcció muntanya (dalt) i giri a mà esquerra al carrer Ronda de Sant Pere.
   2. que continuï caminant durant 6 travessies per trobar el Passeig de Gràcia on veurà a mà esquerra l’edifici de El Corte Ingles (donar punts de referència sempre ajuda).
   3. llavors que giri a mà dreta pel Passeig de Gràcia i camini durant 8 travessies.
3. Si va en cotxe:
   1. li indicarem que avanci pel Passeig de Sant Joan en direcció muntanya (dalt) durant 3 travessies.
   2. un cop arribi a la Plaça de Tetuan giri a mà esquerra per la Gran Via de les Corts Catalanes i avanci durant 6 travessies.
   3. en arribar al carrer Passeig de Gràcia que giri a mà dreta i agafi el lateral avançant durant 6 travessies fins trobar a mà dreta la Casa Milà.
4. Si va en transport públic:
   1. Si vol anar en transport de superfície:
      1. li indicarem que camini direcció muntanya (dalt) i giri a mà esquerra al carrer Ronda de Sant Pere fins la parada de l’autobús 39.
      2. que agafi l’autobús nro. 39 fins a la parada 841-Roger de Llúria – Mallorca on ha de baixar i caminar en direcció muntanya (dalt) durant 2 travessies.
      3. girar a mà esquerra i continuar caminant pel carrer Provença durant 2 travessies per arribar a destí.
   2. Si vol anar en transport subterrani:
      1. li indicarem que agafi la línia C3 de Renfe a Arc de Triomf fins a Plaça de Catalunya.
      2. llavors que agafi la línia L3 (Verda) direcció a Zona Universitària fins arribar a la parada de Diagonal.
      3. surti al carrer i baixi pel Passeig de Gràcia durant 2 travessies fins trobar el carrer Provença i la Casa Milà.

Seguidament es pot veure el resultat del projecte en Scratch.

Visita aquest projecte a la pàgina d’ScratchCatalà al MIT

Evidentment aquesta solució es pot depurar i millorar per tal de que l’experiéncia de l’usuari sigui més satisfactoria i intervingui en el desenvolupament del joc. Us ho deixo a vosaltres si us sembla.

Llegint el fòrum d’Scratch al MIT, he trobat una cosa ben curiosa, es tracta d’unes funcions amagades i no documentades dins l’Scratch. Es habitual que els programadors amaguem funcions per ús personal i per fer proves sobre el codi que generem, així com “ous de pasqua” o petites bromes pels usuaris.
En un principi és el que m’ha semblat el menú al qual es pot accedir fent clic amb el ratolí a sobre de la lletra “R” del logo SCRATCH mentre pressionem la tecla SHIFT o Canvi Majúscules del teclat.

Com podeu observar podem fer que la finestra no ocupi tot l’espai de programa, també podem desactivar la captura d’errors i desar una imatge per l’usuari final. Però que són totes aquestes opcions? Desprès d’investigar una mica més, i recordant que Scratch esta desenvolupat amb Squeak, he pensat si no era una forma d’accedir al codi, i efectivament, com podeu veure en les imatges tenim la possibilitat d’accedir al codi d’Scratch.
Fent clic a sobre de la nova àrea en blanc ens surt el següent menú, i des d’aquest podem escollir “Open” i seguidament “browse” per arribar a visualitzar el codi d’Scratch.

Jo no conec suficientment Squeak i per tant no puc donar més dades, però hi ha un grup a Catalunya centrat en Smalltalk, Squeak i Scratch on potser podrem trobar més dades, són el grup SmallTalk.Cat

Ahir dia 19 de Novembre de 2009 Google va fer la presentació del seu proper Sistema Operatiu Chrome OS i avui la gent de GDGT ja l’han publicat per poder-lo fer servir en una màquina virtual VMWare o VirtualBox, en aquest link podeu ho descarregar.
Us deixo un petit vídeo on es pot veure el Chrome OS en funcionament, la veritat, no hi ha gaire a veure de moment, és com si féssim servir el navegador Chrome però amb identificació prèvia.
Recordem que aquest sistema operatiu esta enfocat a fer-se servir totalment per Internet i no tenen previst utilitzar cap programa instal·lat en els ordinadors que pretenen que siguin els més petits de la casa, es a dir, els Notebooks.

ScratchCatalà des de Chrome OS d’Scratch Català a Vimeo.

Els usuaris de Linux, més concretament Debian/Ubuntu, estan d’enhorabona. Ja es pot instal·lar la darrera versió 1.4 d’Scratch, aquí us deixo el link on trobareu l’arxiu PPA (Personal Package Archive) per poder-lo instal·lar amb el LaunchPad i així mantenir l’aplicació actualitzada, també trobareu l’explicació realitzada per la gent del MIT de com fer-ho.

La passada setmana em va contactar l’Eduard Muntaner des de l’Índia ¿? si senyor heu llegit bé, l’Índia, jo vaig ser el primer sorprès. M’ha encantat “ciber”conèixer a aquest company de professió que un bon dia va agafar la motxilla i es va anar a col·laborar amb l’escola Shanti Bhavan al sud de l’Índia on desenvolupa un projecte de cooperació finançat per la Universitat de Girona ensenyant a les nenes i nens Robòtica Educativa i Intel·ligència Artificial per així estimular la creativitat i l’esperit crític dels nens.
I tot just han engegat unes classes d’Scratch per complementar aquests coneixements.
Enhorabona per la feina Eduard!!
Actualització, (les imatges no havien sortit correctament) aquí podeu veure als nens de 10é amb el seu robot i treballant a la classe.

1. Conceptes de programació

1.3. Estructura

Els programes segueixen una estructura determinada segons el llenguatge en que treballem, en el cas d’Scratch, podem dir que tots els programes tindran un bloc arrodonit de la secció Control com a primera instrucció, són els únics que no poden tenir un altre bloc per sobre d’ells, (caurien!!, doncs no tenen cap encaix).

A partir d’aquests, podem afegir qualsevol bloc dels disponibles, tot i que serà responsabilitat nostre col·locar-los en l’ordre correcte per a que facin el que esperem.

Com es pot veure a l’exemple, el programa s’inicia quan algú prem la bandereta verda, llavors es calcula la suma entre dos nombres constants, el 2 i el 3, no d’altres i sempre aquests -quina utilitat pot tenir un programa que sempre fa la suma dels mateixos 2 nombres?- haurem d’esperar una mica per veure els conceptes de constants i variables i es guarda el resultat en un bloc de la secció Variables que hem anomenat “resultat” per seguidament informar per un espai de temps de 2 segons amb un missatge que la suma és ¿?¿?¿?¿ és clar 5.

Aquesta estructura és la que seguirem en tots els nostres programes, això si, segurament seran més complicats i llargs, i tot i que dins d’un mateix programa les instruccions s’aniran avaluant una darrera d’altre, veurem més endavant com trencar aquesta seqüencialitat per a la nostra conveniència.

1. Conceptes de programació

1.2. Programa

El terme programa s’ha utilitzat al llarg dels temps com a descripció del producte final escrit per a dur a terme una tasca en concret, com per exemple un editor de texts, però en sí, aquest programa esta replet de petits programes que conjuntament s’encarreguen de solucionar el problema plantejat. Avui en dia aquest recull de programes els definim com a projecte.
A Scratch hem fet servir programa com a traducció del terme anglès script (guió). Així doncs programa és un plegat d’instruccions, en el nostre cas blocs, que es realitzen seqüencialment per a obtenir un resultat desitjat. Un projecte d’Scratch esta format per programes que poden o no existir en cadascun dels objectes/actors/sprites o escenaris i que actuen sobre qualsevol d’ells mateixos per produir el resultat desitjat.
En el següent exemple es poden veure dos programes dins el mateix espai de programes d’un objecte/actor/sprite i que es realitzaren indefinidament i en paral·lel per produir l’efecte de moviment en rodo i canvi de color de l’objecte/actor/sprite on estan definits.

Cal tenir molt en compte que no podem assegurar en quin ordre es realitzaran les instruccions dels 2 programes, es a dir, si primer es mourà 25 passos o si primer es fixarà el color. Per tant al crear els nostres programes no podem fer-ho pensant que les instruccions es realitzaran en un ordre concret entre diferents programes.
No hem de confondre-ho amb l’ordre en que es realitzaran les instruccions dins un mateix programa que llavors si que és de forma seqüencial, es a dir, primer es mou 25 passos i seguidament es gira 15 graus.