| Tothom sap programar, sap entendre un programa i realitzar les accions indicades per un programa. |  |
El problema esdevé quan quelcom tan interioritzat en el nostre dia a dia ho volem transformar en el món dels ordinadors, aquí de sobte ens envaeix una paràlisi que arriba a anular la racionalitat amb la que realitzem les accions quotidianes i que es mostra com un mur infranquejable alhora d’escriure un programa.
Programar no és res més que explicar el què cal fer, metòdicament i preveient totes les situacions possibles, a un ordinador.
I segurament aquí esta la dificultat, doncs la previsió dels problemes no sempre es quelcom que fem en la nostra experiència diària, degut a la nostra capacitat per “reprogramar-nos”, afrontem els problemes quan es van produint sense haver-los previst.
No hi ha una única solució a un problema, però si que algunes seran millors que d’altres i algunes poden arribar a la paràlisi si no hem previst una resposta a una situació imprevista.
Anem a veure tot això amb un exemple simple.
Anem passejant per l’Arc del Triomf a Barcelona i ens trobem a un turista que ens demana per anar a la Casa Milà o La Pedrera que es troba al Passeig de Gràcia cantonada Provença.
De rutes per arribar-hi podem escollir moltes, segurament tothom intentarà indicar-li la més curta, d’altres li aconsellaran la més paisatgística, d’altres la més ràpida i d’altres la més còmoda fent servir algun transport públic. Si el turista arriba a destí qualsevol d’elles serà correcte, tot i que el turista les pot arribar a valorar com a millor o pitjor segons la necessitat d’arribar al destí.
En una situació real, el turista en qüestió tot i no conèixer la ciutat, pot arribar a prendre algunes decisions al llarg del camí segons es vagi trobant amb obstacles o problemes, com un carrer tallat o algun impediment en el seu recorregut. El turista es reprogramable!!
Peró hem de recordar que per programar un ordinador cal preveure el màxim de situacions i saber donar-li resposta per tal de que no s’aturi i/o faci quelcom no desitjat.
Hi ha moltes formes de representar una solució a un problema, segurament li podríem començar a dir algorisme.
Una de les que em semblen prou gràfiques són el ordinogrames / organigrames / diagrames de flux, doncs són fàcils de fer i prou explicatius, tot i que hi ha d’altres tècniques.
En el següent apunt podrem trobar la resolució del problema…
Digg it
Del.icio.us
Stumble it
Technorati
de la secció Control com a primera instrucció, són els únics que no poden tenir un altre bloc per sobre d’ells, (caurien!!, doncs no tenen cap encaix).
i es guarda el resultat en un bloc de la secció Variables que hem anomenat “resultat” 
per seguidament informar per un espai de temps de 2 segons amb un missatge que la suma és ¿?¿?¿?¿ és clar 5.
no poden formar part de cap altre bloc, en canvi els blocs arrodonits com els de la categoria d’Operadors i d’altres que es troben repartits 
per les diverses categories, necessàriament van dins els espais en blanc de qualsevol altre bloc 
i així és com els trobarem 
, aquests blocs sempre tornen un valor que varia segons l’entorn, és el que s’anomena variable, que explicaré més endavant.
nomes es poden col·locar dins els blocs que tenen un receptacle d’aquesta forma 
.
